Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 febrer 1944 (80 anys) Châteauroux (França) |
Residència | París |
Formació | École Normale Supérieure Lycée Janson-de-Sailly Liceu Louis-le-Grand Lycée Charlemagne |
Activitat | |
Ocupació | psicoanalista, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de París 8 |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Slavoj Žižek |
Família | |
Cònjuge | Judith Miller (1966–) |
Germans | Gérard Miller |
Parents | Jacques Lacan, sogre |
Jacques-Alain Miller (Châteauroux, 14 de febrer de 1944) és un psicoanalista lacanià francès, fundador de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi.[1]
Va iniciar els seus estudis al costat de Jean-Paul Sartre, a qui va conèixer als 16 anys. Després va ingressar a l'Escola Normal Superior de París on, el 1964, va conèixer a Jacques Lacan. Va assistir als seminaris de Roland Barthes a l'École pratique des hautes études. Va ser deixeble de Louis Althusser, al costat de Jacques Rancière i Étienne Balibar. Impulsat per Althusser a estudiar l'obra completa de Lacan, va entaular després una relació estreta amb el psicoanalista i va contreure matrimoni amb la seva filla Judith.
Va ser director del departament de Psicoanàlisi de la Universitat de París VIII i president de l'École de la Cause freudienne, que va fundar el 1981 al costat de Jacques Lacan. Després de la mort d'aquest, s'ha dedicat principalment a l'estudi i a la difusió del seu pensament, editant els materials dels seus seminaris i brindant cursos i conferències en diferents parts del món.[2]